Cloenda de temporada

El Concert per a piano n. 3 de Serguei Rakhmàninov, estrenat el 1909, representa un dels cims del virtuosisme pianístic del segle XX. D’una exigència tècnica extrema, l’obra manté un equilibri rigorós entre densitat orquestral i protagonisme solista, amb una escriptura que amplia els límits del concert romàntic, o almenys trastoca l’habitual contraposició amb l’orquestra, assajant la possibilitat d’una fusió apassionada.